Dijous passat 8 d’octubre es va clausurar la tercera edició d’Ohlalà, el festival de cinema francòfon de Barcelona amb la projecció de Notre Dame de Valérie Donzelli a l’Institut français. Durant la cerimònia, es van lliurar els premis del festival: un del Jurat, un del Públic i un del Jurat Jove.
Per primer cop en la història del festival, van coincidir els veredictes i els tres premis van ser per Antigone, de Sophie Deraspe.
El Jurat Jove, a més de premiar Antigone, va atorgar una menció especial a Kuessipan de Myriam Verreault i ens ho explicaven així “hem decidit atorgar el premi a ‘Antigone’, un muntatge eclèctic que s’atreveix a parlar de i amb les noves generacions, les seves noves tecnologies i les seves no tan noves tragèdies; així mateix volem donar una menció especial a ‘Kuessipan’, un retrat d’una extraordinària bellesa de la comunitat Innu el procés creatiu sobrepassa els límits de la pantalla. Les dues pel·lícules compten amb unes brillants interpretacions, que encarnen personatges i vides pràcticament inèdites en el cinema, i ens han emocionat profundament amb els seus potents reflexions al voltant de temes com la identitat, el poder o la llibertat.”
El Jurat, amb el premi per Antigone i la menció especial per Ceux qui travaillent, d’Antoine Russbach, declaraven “Antigone és una intel·ligent i commovedora volta a la tragèdia de Sòfocles, potenciada per una emocionant interpretació de la debutant Nahéma Ricci. Com el seu referent grec, manté la fascinació pels llaços i responsabilitats que es creen al voltant de la família. Però també, de forma oportuna, i res cosmètica, reflexiona sobre l’experiència dels refugiats. Fent recaure el centre del drama en l’enfrontament d’això que anomenem justícia amb el cor indomable d’una jove dona. De la mateixa manera, hem decidit atorgar també una menció especial a «Ceux qui travaillent», que encarna un tipus de cinema honest, que connecta plenament amb les inquietuds del nostre temps. Més que un film, és un mirall en el qual ens veiem reflectits. Russbach aconsegueix, amb una aparent senzillesa, gràcies una interpretació magistral del seu protagonista, el belga Olivier Gourmet, que la seva pel·lícula s’instal·li en el nostre cor i perduri en la nostra memòria.”
Aquest va ser el tancament de vuit dies d’emocions i trobades interessants. Moltes gràcies al públic que ens heu acompanyat durant aquests dies, ens veiem el 2021!
