Charles Vanel (Rennes, 1892 – Cannes, 1989) va ser un actor i director francès que al llarg de la seva trajectòria professional va rodar més de dues-centes pel·lícules.
Després d’una adolescència molt dura, després de ser expulsat dels centres escolars en els que ingressava, Vanel intenta allistar-se a la Marina, però no és acceptat a causa d’una insuficiència visual. És al 1908 que comença a actuar en espectacles teatrals, amb un gran interès pels mètodes russos com el de Stanislavski. Va participar en nombroses gires teatrals durant la Primera Guerra Mundial abans de centrar-se plenament en el cinema.
La primera pel·lícula en la que va aparèixer va ser Jim Crow de Rober Péguy el 1912. Va tenir nombrosos papers a pel·lícules mudes, però els seu punt més àlgid de la seva carrera professional va ser després de la Segona Guerra Mundial, amb papers com el d’en Jo a Le salaire de la peur (Henri-Georges Clouzot, 1953).
Al 1929, va realitzar el seu únic film Dans la nuit, última obra del cinema mut francès, coincidint amb els inicis del cinema sonor. Aquesta peça, considerada com una joia del cinema mut, ha estat recuperada per l’Institut Lumière de Lyon.
