François Ozon (1967, París) és un director de cinema francès considerat un dels cineastes francesos més importants de l’època moderna. Les seves pel·lícules es caracteritzen per un humor enginyós i satíric. Molts dels seus curtmetratges inicials van ser seleccionats a festivals internacionals. El seu èxit a festivals va continuar amb 8 femmes (2002), per la qual va ser nominat a l’Ós d’or al Festival Internacional de Berlín del 2002 i va ser guardonat amb un premi del jurat. Va obtenir encara més fama internacional amb Swimming pool (2003) per la qual va estar nominat a la Palma d’or al Festival de Cinema de Cannes 2003. Va tornar a competir per la Palma d’or a Cannes per les cintes Jeune & jolie (2013) i L’amant double (2017). El 2019 va tornar a competir a la Berlinale per l’Ós d’or amb la seva cinta Grâce à Dieu (2019).
Filmografia
Mi crimen (2023), Peter Von Kant (2022), Todo ha ido bien (2021), Verano del 85 (2020), Gracias a Dios (2019), El amante doble (2017), Frantz (2016), Una nueva amiga (2014), Joven y bonita (2013), En la casa (2012), Potiche, mujeres al poder (2010), Mi refugio (2009), Ricky (2008), Ángel (2007), El tiempo que queda (2005), Swimming pool, la piscina (2003), 5×2 (Cinco veces dos) (2003), 8 mujeres (2002), Bajo la arena (2001), Gotas de agua sobre piedras calientes (1998), Sitcom (1998) i Amantes criminales (1998).
