Per als 30 ballarins de hip-hop, krump, break, voguing és una primera vegada… Una primera vegada també per al director Clément Cogitore i la coreògrafa Bintou Dembélé. I una altra primera vegada per a l’Òpera de París. Al barrejar el ball urbà amb el cant líric, han aconseguit reinventar entre tots l’obra mestra barroca de Jean-Philippe Rameau, Les Índies galants. És tota una aventura humana, des dels assajos fins a les representacions públiques, presenciarem una trobada amb interessos polítics: pot una nova generació d’artistes prendre la Bastilla avui en dia?
Lloc: Institut français i Filmin
Data i hora: Dijous 30 de setembre 19h30
Subtítols: VOCAT
SESSIÓ DE INAUGURACIÓ
International Documentary Festival – FIPADOC 2021, França
Sheffield Doc Fest 2021, UK
“El més bonic d’aquest llargmetratge galvanitzador és la fusió que té lloc davant dels nostres ulls entre els ballarins que fan esclatar, flexionen, vogue …i els cantants lírics.” Télérama
“Molt més que un making of, un vigoritzant treball polític sobre la importància del gest artístic i la diversitat en la vida de la ciutat.” Le Nouvel Observateur
“La pel·lícula és un document preciós per comprendre el significat polític d’el projecte.” Le Monde
Titol internacional: Indes Galantes
Guió: Philippe Béziat
Gènere: Documental
País: França
Any: 2020
Durada: 108 min
Apassionat de l’art, Philippe Béziat combina habitualment el cinema amb l’òpera. Format en una escola de negocis de París, tria la càmera com a eina per compartir i popularitzar obres poc accessibles a al gran públic. Ha escrit nombrosos documentals per a televisió, entre ells Passions d’Opéra – 60 anys d’art líric a Aix-en-Provence (2008) o Les Musiciens du Louvre – Paroles d’orchestre (2003).
Béziat és també autor de curtmetratges com Cinq heures cinq i Le JT, petit opéra. Se’l pot escoltar des de 1994 a France Culture, on ofereix als oients, a la secció Une vie, une oeuvre, retrats d’artistes. També atret per l’escenari, el director presenta de tant en tant espectacles, com L’Enfance de l’art. El 2009 va dirigir el seu primer llargmetratge, Pelléas et Mélisande, la cançó dels cecs. Philippe Béziat també ha dirigit diversos curtmetratges de ficció. El 2012, va estrenar la seva pel·lícula Noces i l’òpera documental Traviata et nous, dirigida per Jean-François Sivadier, com a part de l’Festival d’Aix-en-Provence 2011.
Filmografia
Pelleas et Melisande, Le Chant des Aveugles (2008), Traviata et nous (2012), Noces (2012), Indes Galantes (2021)
